Arran d’una conversa amb una bona amiga, em va sortir aquest dubte existencial que he decidit compartir a veure si algú me’n treu l’entrellat. Com anava dient, em considero jove, d’esquerres i ecologista. Tinc 28 anys, cosa que en la societat contemporània em converteix en jove (no perquè vulgui ser Peter Pan, sinó perquè he complert just el terç de l’esperança de vida de les catalanes, que se situa als 84 anys segons dades del 2010).
Pel que fa a les esquerres, em considero d’esquerres en un doble sentit. D’una banda, agafant el concepte de Salvador Cot avui al Nació Digital “A Catalunya, ser de dretes és pensar que aquest país ha de ser gestionat des de Madrid, amb molta sensibilitat social cap a d’altres territoris, però no gens respecte a les capes més desafavorides d’aquesta societat.” Com que jo sóc just de la postura contrària, em considero d’esquerres en aquest sentit.
L’altre concepte és que jo sóc socialdemòcrata, però entenguem-nos, socialdemòcrata a l’estil Toni Judt. I tant que vull que hi hagi un Estat del Benestar que asseguri un nivell de vida digne a tothom i en especial a les capes més desafavorides de la nostra societat. Però, haig de confessar que cada vegada que sento que es malgasten diners públics, sense planificar ni avaluar, em torno més liberal. És a dir, pensem-ho un moment. No tots els diners gastats en sanitat, educació i benestar i família, pel simple fet d’ésser gastats en aquests àmbits estan ben gastats. Cal alguna cosa més, cal un projecte a darrere. O, és que vostè en la seva economia domèstica quan gasta en menjar i en roba, gasta sense mirar-s’hi? Oi que no? I, oi que si algú es malgasta els seus diners, per molt que els destini a comprar-li menjar i roba, preferirà anar a comprar vostè mateix? Doncs per què hem de deixar que els gestors públics ho facin encara que sigui en sanitat, educació o benestar i família? Enlloc de fer discursos d’impacte (normalment associats a mesures populistes), el que hem de fer són polítiques d’impacte real. I aquest impacte no el podem saber si abans no planifiquem i contemplem mesures per avaluar. Tenint en compte que la crisi va començar el 2007 i no s’havia posat el fre de mà a la despesa pública fins fa un any, crec que ha mancat certa planificació.
D’altra banda, si volem tenir uns serveis d’excel·lència sense renunciar a la progressivitat, o tal i com estan les coses, augmentant la progressivitat, per què no admetem el copagament? No és ser més d’esquerres el fet que qui s’ho pugui pagar, en pagui almenys una part, en lloc d’oferir-ho universalment? Jo, avui que tinc una feina, puc pagar X diners per la visita al metge, prefereixo invertir-ho avui i que demà, si em quedo sense feina, m’ho pagui l’Estat. No necessito que l’Estat m’ho pagui tot, mentre sàpiga que em recolzarà quan verdaderament ho necessiti (i tant de bo mai no ho necessiti). No és ser d’esquerres això? Si cliquen a l’enllaç llegiran que el candidat Coscubiela no considera d’esquerres el copagament. I l’argument és que avui amb les retallades, ja hi ha copagament perquè qui s’ho pot pagar ja va a la privada. Vostès creuen que això és un argument d’esquerres? A veure, és un argument en contra de la llibertat individual, està clar. O és que hem d’obligar a tothom a utilitzar els serveis públics (i que consti que jo els utilitzo i n’estic molt orgullosa dels nostres serveis públics). Però, de fet, als usuaris dels serveis públics, que hi hagi gent que decideixi anar als privats ens beneficia, perquè així descongestionen els serveis públics (i recordem que paguen doblement pel servei, perquè a través dels impostos ells també paguen els serveis públics que no utilitzen).
Pel que fa al tercer eix, el tema ecologisme, reciclo i m’agradaria que el mau govern apostés per les Smart Cities, que tenen com a objectiu crear ciutats verdes i sostenibles. És veritat, no pago la quota de Green Peace, però crec que és un pecat d’aquells que es poden perdonar… Tanmateix, sóc de les que creuen en la sostenibilitat i això no em fa menys ecologista, oi? Sostenibilitat entesa com que hem de potenciar un estil de vida a través del qual el que fem avui no afecti al demà irreversiblement. Potenciar el transport públic, reciclar, no malgastar recursos, etc.
Per què cada vegada que sento parlar els dirigents d’Iniciativa, penso que no els votaré mai si en principi hom podria pensar que compartim valors? Jo, de veritat, no ho entenc.
